La ciència del materials és un camp multidisciplinari que estudia coneixements fonamentals sobre les propietats físiques macroscòpiques dels materials i els aplica en diverses àrees de la ciència i l'enginyeria, aconseguint que es puguin utilitzar en obres, maquines, eines, etc.
Fa relativament poc temps que els científics han arribat a comprendre la relació entre elements estructurals dels materials i llurs propietats. Un dels científics més rellevants en aquest camp ha estat Willard Gibbs al demostrar la relació entre les propietats d'un material i llur estructura.
La ciència de materials classifica els materials segons les seves propietats y la seva estructura atòmica. I es classifiquen així:
Les aplicacions industrials de la ciència de materials inclouen l'elecció del material, llur cost-benefici per obtenir el material, les tècniques de processat i les tècniques d'anàlisi. El científic o enginyer de materials també ha de tractar l'extracció i llur posterior conversió en materials útils. L'emmotllament de lingots, tècniques de fosa, extracció en alt forn, extracció electrolítica, etc.
Polímers i ceràmiques són també molt importants en aquesta ciència. Els polímers són un material primari usat per conformar o fabricar plàstics. Els plàstics són el producte final després que diversos polímers i additius hagin estat processats i conformats en la seva forma final. El PVC, polietilè, etc., són exemples de plàstics.
I pel que fa a les ceràmiques, esta l'argila, així com el seu modelat, assecament i cuita per obtenir un material refractari.
Propietats mecàniques:
- Duresa
- Resistència
- Plasticitat
- Ductilitat
- Mal·leabilitat
- Rigidesa
- Elasticitat
Propietats òptiques:
- Opacs
- Transparents
- Translúcids
Propietats acústiques:
Materials transmissors o aïllants
Propietats elèctriques:
Materials conductors o dielèctrics
Propietats tèrmiques:
Materials conductors o aïllants tèrmics
Propietats magnètiques:
Materials magnètics. En física es denomina permeabilitat magnètica a la capacitat d'una substància o medi per atraure i fer passar a través seu els camps magnètics, la qual ve donada per la relació entre la intensitat de camp magnètic existent i la inducció magnètica que apareix en l'interior del material.
