L'acer: un nou material, l'industria siderúrgica ha estat en primera línia de l'avenç tecnològic gracies a un esforç combinat de investigació i desenvolupament, tant en les mateixes empreses com en els centres d'investigació. A aquests ha ajudat el seu baix cost en comparació amb altres materials estructurals, la seva disponibilitat i la seva gran varietat en composicions , l'industria siderúrgica ha estat en primera línia de l'avenç tecnològic gracies a un esforç combinat d'investigació i desenvolupament, tant en les pròpies empreses como en els centres d'investigació. A això ha ajudat el seu baix cost en comparació amb altres materials estructurals, la seva disponibilitat i la seva gran varietat en composicions.
Les propietats dels acers actuals no tenen res a veure amb les dels produïts anys enrere. A la dècada dels vuitanta, l'industria de l'automòbil es va revolucionar amb l'aparició dels acers HSLA que van permetre reduir el pes de les carrosseries en un 35%.
En aquests últims vint anys, aquests acers han quedat superats per la nova generació d'acers avançats d'alta resistència, amb carregues de ruptura de 1500MPa. Aquesta revolució ha donat fruit a l'aparició de noves famílies d'acers, com els de fase dual el qual la seva microestructura esta composta principalment per ferrita, que proporciona ductilitat al material, i illes de martensita, que li confereixen resistència.
Aquests nous tipus d'acers presenten complexes microestructures, barreja de martensita, bainita i/o austenita retinguda que permeten el tan desitjat efecte d'enduriment per transformació.
En aquests últims vint anys, aquests acers han quedat superats per la nova generació d'acers avançats d'alta resistència, amb carregues de ruptura de 1500MPa. Aquesta revolució ha donat fruit a l'aparició de noves famílies d'acers, com els de fase dual el qual la seva microestructura esta composta principalment per ferrita, que proporciona ductilitat al material, i illes de martensita, que li confereixen resistència.
Aquests nous tipus d'acers presenten complexes microestructures, barreja de martensita, bainita i/o austenita retinguda que permeten el tan desitjat efecte d'enduriment per transformació.
Aleacions d'alumini: En poc més de cent cinquanta anys, l'alumini i les seves aleacions han passat de ser desconegudes, a rodejar-nos en la nostra vida quotidiana, van poder-se considerar com el gran competidor de l'acer per alguns usos estructurals. No cap dubte de que la seva baixa densitat (2,7 g/cm3 davant dels 7,8 g/cm3 de l'acer) fa que la seva aplicació al transport, sobre tot l'aerospacial, sigui prioritaria. A això s'ha d'anyadir la seva gran resistència a la corrosió i les seves increïbles propietats mecàniques superiors, inclús, a les de molts acers. Els nous materials metàl·lics d'us aerospacial tenen a més un repte inclòs: la tolerància al dany. Junt a aquestes noves aleacions apareix el glare, nou material compost d'aleació d'alumini i vidre laminats de manera conjunta formant multicapes, pel que te una alta resistència al desgast i a l'impacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada